Arribo tard, però quan arribo a la Galeria d’Art Mirada el meu convidat espera pacient. Ho Che Anderson és un dibuixant de còmics canadenc de fama internacional gràcies a la novel•la gràfica King, que explica la història del líder afroamericà Martí Luter King. Alt, negre, ulleres fosques, sembla un actor de Hollywood. És la primera vegada que ve a Itàlia, i ho fa com a invitat del Festival del còmic Komikazen. Anem cap al bar i ja que he fet tard, el mínim és que pagui jo les cerveses.

Una infància de ciència ficció

Anderson neix a Londres l’any 1969, però quan té cinc anys, ell i els seus pares es traslladen a Toronto. “La història de la meva família és la mateixa que la de molts altres. Marxar d’Anglaterra a Canadà per trobar feina”. Dibuixa des que és petit. Tot i això, no va assistir a cap escola d’art. “No m’agraden, o no estan fetes per a mi”. I afegeix: “no vull menysprear allò que pot ensenyar l’escola, però el més important de tot és la motivació i les ganes d’aprendre tot sol. De ben petit, ja se submergeix en la lectura dels còmics de ciència ficció que abunden en l’escena canadenca dels anys vuitanta. Entre els seus còmics preferits hi trobem American Flagg!, de l’autor Howard Chaykin, i Love & Rockets, dels germans Hernández. Però l’obra que realment el fascina és Ronin, una obra de Frank Miller, autor que avui dia és famós per les adaptacions cinematogràfiaques del seu còmic Sin City i 300. Anderson explica que “no havia vist mai res de semblant fins aleshores i des d’aquell moment vaig entendre que jo també em volia dedicar a aquell ofici.”

Una carta que va canviar-ho tot

Quan encara era menor d’edat, Anderson anava de porta en porta buscant una oportunitat en alguna editorial. Durant aquest temps, moltes editorials el van rebutjar i els seus primers treballs els va editar amb Vortex Comic de Toronto, una editorial que aleshores tenia un paper molt important en l’escena alternativa canadenca. Però una carta inesperada va canviar-ho tot. “Vaig rebre una carta de la Eros Comix, en què explicaven que buscaven col•laboradors per a les seves edicions. No sé perquè me la van enviar a mi, però quan sento que pot ser una gran oportunitat, m’hi llenço de cap.” En realitat, es tractava d’una nova iniciativa de la Fantagraphics de Seattle, una editorial que és el punt de referència mundial del còmic alternatiu. Poc temps després, Anderson debuta en la indústria del còmic amb I Want to be Your Dog, un còmic pornogràfic inspirat en un famós fragment d’una cançó d’Iggy Pop & The Stooges. És una persona amb molta facilitat de paraula, se sent còmode i a gust. Ens porten les cerveses. Un brindis i reprenem la conversa des d’on l’havíem deixada. Tot just ha entrat en el món del còmic, un ambient ple de blancs i de molts pocs negres. Un detall que aviat li portarà un agradable gir a la seva vida.

King, faldiller i amb un ego excessiu

La Fantagraphics busca un autor per a la biografia de Martí Luter. Anderson és l’escollit perquè és l’únic autor de color que es troba en actiu en el món del còmic. Admet que no és la persona més qualificada, coneix poques coses del líder negre, però accepta el repte. Potser és que l’autor canadenc és massa modest o bé és que prefereix explicar la seva història personal sense floritures. Tal com ho fa amb el seu King, un personatge faldiller i amb un ego excessiu, una còpia destenyida de l’iconografia oficial que el fa un líder carismàtic sense cap taca en la seva carrera.

Una obra de tres volums que tarda ben bé uns 10 anys abans d’estar llesta. “Vaig acceptar-ho amb un gran entusiasme, però ben aviat el pes del treball va poder amb mi”. A més a més, la falta de diners, una constant amb què es va trobar durant aquests primers anys de carrera, el va obligar a dedicar-se a altres projectes. La frustració guanya terreny. Anderson passa per un període de crisi, fet que l’obligarà a acabar el segon volum en 7 anys. De totes maneres, el resultat final és bo. Un èxit de crítica i de públic tant pel que fa a l’Amèrica del Nord com a Europa, dos mercats que són molt semblants. “Espero que arribin les reaccions negatives que de ben segur que abans o després arribaran”, diu tot bromejant.

La biografia de King combina la recerca documentada i la ficció. El públic pot veure el líder negre com un home dividit entre l’esfera pública i la privada. L’autor utilitza una tècnica narrativa inspirada en la pel•lícula de Warren Beatty, Reds per descriure’n les característiques. També apareixen els testimonis de persones que van viure en aquella època les opinions dels quals “són en un 99% certes”, segons ens comenta Anderson i que ajuden a retratar el personatge en la seva totalitat, amb les seves virtuts i la seva passió per les dones i el poder. Un apunt que no va agradar gens a la dona del líder, desapareguda l’any 2006.

EL CURRÍCULUM DE HO CHE ANDERSON

Anderson i els seus inicis inquiets

“Crec que els meus pares sabien que dibuixava còmics pornogràfics encara que no crec que els arribessin a llegir mai.”

Anderson Versus Maus de Spiegelman

“No he entès mai perquè es comparen els nostres llibres: ho trobo ridícul. Són totalment diferents.”

Consells de l’Anderson per ser dibuixant

Anderson i la professió

“Si vols ser un dibuixant de còmics perquè vols guanyar diners, tractar dones i tenir fama, ho tens clar. Dibuixar ha de ser la teva passió constant.”

Anderson i el futur

Godhead és el seu proper projecte: en un futur no gaire llunyà, una multinacional construeix una màquina que permet comunicar-se directament amb Déu. El vaticà no hi està d’acord i contracta uns mercenaris per destruir el diabòlic artefacte.

Foto en la pàgina d’inici: Anderson al Festival Komikazen (Foto d’Emanuele Grifoni). Al text (foto d’Emanuele Grifoni); Galeria de fotos (Ho Che Anderson); (vídeo de Marco Riciputi).