Corrupció i negoci als mitjans de comunicació lituans

(Foto: ©Marta Palacín)

(Foto: ©Marta Palacín)

“En aquesta foto m’assemblo a Putin”. Al seu estudi, dins l’àtic d’un antic edifici renovat del centre històric de Vílnius, Rytis Jiozapaviius comenta la foto de la portada del diari sensacionalista lituà Respublika. Riu, però a la vegada sembla indignat. El cap del departament lituà de Transparency International, l’organització internacional dedicada a combatre la corrupció política, coneix perfectament les tàctiques de la premsa groga, la qual ha decidit desemmascarar i designar amb un nom.

Pel que fa a la llibertat de premsa, no obstant, Lituània últimament se situa en bona posició a àmbit internacional. Segons l’estudi anual de Reporters sense fronteres, actualment, el país ocupa la 23a posició (de 169 països), per davant de Gran Bretanya, França o Itàlia. La tendència va a l’alça. Ara bé, el problema de la premsa escrita lituana no és aquest. “La paraula clau que defineix el periodisma lituà és la imprecisió”, diu Rytis Juozapaviius. “En lloc de documentar-se, els autors s’inventen les dades. Hi ha diaris que actuen de manera extremadament incivilitzada. La gent té por que aquests diaris els acusin públicament”. El mateix Rytis Juozapaviius ha estat en el punt de mira de la premsa sensacionalista més d’una vegada. “M’odien”, comenta, tot comparant els periodistes dels respectius mitjans i els seus articles enverinats amb sicaris, els quals, això sí, no l’impedeixen continuar lliutant pel seu objectiu. “Per sort, els botxins que envien són mals botxins”, riu.

Cap de redacció i inversor

(Foto: ©Jorden van der Ven)A Lituània la vida dels periodistes no està amenaçada. Sí que ho està, però, la dignitat de la seva professió. Segons una enquesta de TNS Gallup (estiu 2007), els diaris més llegits del país són els de premsa sensacionalista Lietvos Rytas, Vakaro Zinios, el diari gratuït 15 Minutes i Respublika. Tots junts arriben amb les seves opinions prefabricades a un 57,9% de la població lectora lituana.

Amb un cap de redacció “omnipotent”, només l’estructura organitzativa de les redaccions ja diu molt de la falta de diversitat d’opinió. “Els tres diaris tenen una característica interessant. No existeix cap divisió entre amos i redacció”, explica Juozapaviius. El propietari de les publicacions Respublika i Vakaro Zinios, Vitas Tomkas, també n’és el cap de redacció. L’inversor Gedvydas Vainauskas és el responsable dels continguts dels seus diaris Lietuvos Rytas i 15 Minutes. A Lituània l’economia i els mitjans de comunicació van agafats de la mà.

El paisatge mediàtic el dominen empresaris locals. A diferència de les participacions internacionals que inverteixen en els mitjans de comunicació lituans, Tomkas i Vainauskas remenen cireres en política i economia. El seu poder econòmic abasta a controlar el mercat de la publicitat. D’aquesta manera, els gegants sensacionalistes d’una banda prenen terreny als petits publicadors independents i d’altra banda dominen l’economia, que extorsionen amb diners de protecció, cobrant els informes favorables sobre determinades empreses amb encàrrecs de publicitat.

Diners per una bona publicitat

(Foto: ©Marta Palacín)A canvi, els periodistes eviten els titulars negatius. El cap de redacció de la secció d’economia de l’agència de notícies Baltic News Service, Artras Raask, escriu sobre el cas de l’arròs enverinat de l’Índia, que estava d’oferta a la cadena de supermercats més gran de Lituània, Maxima, al febrer d’aquest any. “BNS va informar-ne més d’una vegada però els mitjans lituans no van reaccionar.” Raask parla amb tranquil·litat però el cas no està resolt. La mancança de resposta mediàtica, però, no el va sorprendre gens. El grup VP, al qual pertany Maxima, té els mitjans a les seves mans a causa del volum de publicitat.

Una enquesta publicada al juny del 2007 i dut a terme per Transparency International a 500 empresaris lituans, explica amb xifres aquest comportament: un 80% dels enquestats, provinents de diferents empreses, consideren els mitjans una institució corrupta, un 35% ha rebut ofertes de comprar titulars positius a canvi d’encàrrecs de publicitat i un 12% van admetre haver pagat per ser ben tractats pels mitjans de comunicació.

Ara bé, la bona imatge als mitjans no només es cobra a la indústria. També la política hi està ficada fins al coll. “El govern compra espais als mitjans i hi publica articles elaborats als ministeris”, explica el prestigiós expert en relacions públiques Artras Jonkus, mentre un cambrer diligent serveix té silenciosament en el vestíbul d’un hotel de Vílnius. Jonkus era el responsable del departament de relacions públiques de l’empresa petrolífera russa Yukos a Lituània fins a la seva dissolució. Ara és el cap d’una assessoria. Els textos dels ministeris no es consideren publicitat. Segons Jonkus, el ministeri d’agricultura va invertir d’aquesta manera 500.000 litas (uns 145.000 euros) en aquest tipus de campanyes de màrketing durant la primera meitat de l’any 2007.

Internet, l’esperança

Molts periodistes independents veuen el futur del seu ofici a internet. La redacció de delfi.lt, un dels portals de notícies online més importants de Lituània, està situada en una oficina moderna amb vistes espectaculars sobre Vílnius. Segons la cap de redacció, Monika Garbaiauskait, l’avantatge d’internet és l’obertura de canals d’informació a través de magazines online i weblogs, que ofereixen l’oportunitat de comentar articles i propicien, així, l’intercanvi directe d’informació. A més, ara per ara no depenen del negoci de la publicitat, ja que només un 8% dels 400 milions de litas (115.000 euros) anuals ingressats es dediquen a publicitat. El grup Ekspress, un inversor estranger sense cap influència directa sobre les línies de redacció del portal, subvenciona Delfi.lt.

Apel·lem, doncs, a l’opinió pública lituana, que ja s’ha defensat en altres ocasions contra l’acaparament dels seus mitjans de comunicació. Al gener del 1991, durant el procés pacífic d’independització, l’exèrcit soviètic va intentar ocupar la torre de telecomunicacions de la capital. La voluntat dels lituans els va fer fracassar.

Fotos: ©Marta Palacín; ©Jorden van der Ven; ©Lena Meier)