La Mediterrània: muralla contra la immigració clandestina?

Mentre esperen una solució miraculosa, les Illes Canàries, la costa andalusa, Ceuta, Melilla, així com les illes mediterrànies de Lampedusa (Itàlia) i Malta segueixen “acollint” les pasteres que naveguen per les seves aigües . Després de la primera crisi que va tenir lloc amb l’arribada massiva d’immigrants clandestins a les Canàries el 2002, el problema va anar agreujant-se fins ser alarmant al 2006. Va ser aleshores quan els mitjans de comunicació de tot el món van començar a mostrar interès per aquesta situació. Durant aquest temps, el cost en vides humanes va ser tràgicament alt. Durant el mes de juny del 2007, 154 africans van morir intentant arribar a Europa a bord de pasteras.

Lampedusa: un petit racó d’Àfrica a Itàlia

(FotoSegons el Ministeri de l’Interior italià, durant els sis primers mesos del 2006, 178 embarcacions desembarcaren a Lampedusa, transportant 10.414 persones. La immensa majoria provenia de l’Àfrica subsahariana, el Marroc i l’Orient Mitjà. Molts d’aquests immigrants desesperats, van ser enviats per xarxes de tràfic de persones de Líbia i Tunísia. Solen viatjar en embarcacions atapeïdes, en mal estat i en condicions deplorables d’higiene. La primera prova que han de superar és la de sobreviure al viatge. La segona, no molt més fàcil, obtenir l’estatut de refugiat; la qual cosa tampoc és senzilla ja que un nombre considerable d’ells són detinguts.

De la mateixa manera, també són molts els que no passen la primera prova. Giovanni, un pescador sicilià, va explicar en una entrevista a Ràdio França Internacional, com un dia va trobar, enredades a la seva xarxa, restes de cossos humans. Més tard, les condicions van empitjorar. Des de principis de l’any 2007, 249 persones van perdre la vida viatjant des de Líbia cap a Itàlia. Només sis mesos més tard, les xifres quasi arriben al record del 2006: 302 morts.

Aferrats a gàbies de tonyina de les fredes aigües malteses

Malgrat els seus 400.000 habitants i ser un dels països amb una de les densitats més altes del món (amb 1.271 persones per kilòmetre quadrat és la setena en el rànking mundial), Malta acollí més de cinc mil immigrants il·legals des de l’any 2000, i aquesta xifra encara augmenta. Des de principis del 2007 han arribat més de mil. Les xarxes de tràfic de Líbia, els hi juren que arribaran a Itàlia. No obstant, en lloc d’arribar al seu destí, són abandonats en les costes o naufraguen.

Per a fer front a la manca de fons i d’ajuda per part d’Europa, Malta desenvolupà una política reticent, que es nega a socórrer als immigrants il·legals que arriben a aigües no malteses. Degut a aquesta situació, els immigrants han sigut ignorats per les autoritats locals. Veiem com exemple el cas de 27 nàufrags trobats enganxats a gàbies de tonyina maltesa a poc més de 90 kilòmetres de Líbia.Les autoritats malteses es negaren a intervenir durant tres dies, i finalment un vaixell italià va anar a rescatar-los. En un cas semblant, una setmana abans, Malta no va voler intervenir després del naufragi d’un vaixell amb 51 africans a bord en les seves aigües. Aquesta vegada, foren rescatats per espanyols.Un immigrant espera l’autobús a Almeria, 2005. (Dr John2005/ Flickr)

Tot i la condemna internacional a l’actitud del govern maltés, el ministre del Interior Tonio Borg, ha insistit en el fet que Malta no pot acollir tots els que no volen tornar a Líbia. En efecte, la immigració massiva sobre la petita illa introdueix pressió i afavoreix la xenofòbia. Per exemple veiem les declaracions que Joe M. Sammut, portaveu de l’oposició, va fer el 5 de juliol del 2007. Pensava crear un servei d’autocar segregacionista per a que els immigrants dels barris més pobres no es barregessin amb els maltesos.

La millora de la vida dels clandestins a Espanya

Al contrari del que passa a Malta, el progrés de la política d’immigració a España sembla prometedor. Segons el president Rodriguez Zapatero, durant el debat parlamentari anual sobre l’estat de la nació, que va celebrar-se a finals de juny, la patrulla Frontex va contribuir “a una reducció del 60 % d’arribades de vaixells clandestins”, la qual cosa significa que la situació ha canviat bastant respecte l’any anterior, sobretot a les Illes Canàries. A més, María Consuelo Rumi, secretària d’Estat d’Immigració va declarar que durant el 2007 van repatriar-se 25.000 immigrants. Igualment, s’han firmat pactes entre Espanya i els països d’Àfrica que pretenen col·laborar en la lluita contra la immigració il·legal.

(Foto, megus’ photostream/ Flickr)Però el problema segueix, latent, ja que les pasteres travessen continuament aigües espanyoles. I es que, com es va comprovar el febrer del 2007, després del descobriment en aigües mauritanes d’una embarcació amb 370 immigrants il·legals a bord que es dirigien a les Canàries, no és només una qüestió de quantitat. El problema era complex: els 370 passatgers no eren d’origen africà, sinó asiàtic.