“Roma és tan estimada com odiada per tots els italians”, acostuma a destacar el sociòleg Petro Zocconali. “Però els septentrionals la detesten una mica més del que l’estimen, i els meridionals l’estimen una mica més que no pas la detesten”.

Milanès de naixement, el Marcello, de 24 anys, ha deixat la comoditat de casa seva, els seus amics i els seus estudis a la universitat de Bocconi de Milà, per anar a provar la dolce vita romana. Un camí que emprenen ben pocs italians del nord. A Milà, es diu que Roma seria una ciutat magnífica… si no fos plena de romans.

Ordre i caos

“Els romans em semblen més espontanis i menys absorbits per l’esperit utilitarista que no pas els milanesos”, explica Marcello. “Aquí ens estem una estona petant la xerrada al bar. A Milà, tot ha de ser productiu”. Només cal mirar la manera de fer les compres, continua Marcello: “A Roma vas al mercat i a l’Alimentario, la botigueta de la cantonada. Al nord, al contrari, les botigues de barri han desaparegut per transformar-se en centres comercials situats a la perifèria”.

En moltes coses, Roma té la gràcia de les ciutats del sud: habitants extravertits, un clima ideal, bars amb terrasses on relaxar-se una estona. Tot i que no s’escapa dels inconvenients meridionals: carrers sorollosos, circulació caòtica, botigues amb horaris d’obertura fantasiosos.

Moltes característiques a les que el Mario, vingut de Sicília, no ha tingut cap problema en acostumar-s’hi. Aquest grafista de 27 anys ha crescut i estudiat a Siracusa i ha vingut a Roma responent a una crida del seu cor “pels colors de la ciutat. A Sicília tot és grog, cremat pel sol. El que m’ha agradat de Roma, és que predomina el color verd”.

Això no obstant, no és tot de color rosa a Roma. Contrariat pels preus exorbitats dels lloguers, el Mario ha viscut sis mesos a casa d’uns amics, en un balcó acondicionat per a l’ocasió. Ara, el que més reté en Mario és el ritme trepidant de la capital “Roma està animada a qualsevol hora del dia i de la nit. Això no passa a cap altra ciutat italiana”.

Cadascú busca el seu camí

És precisament aquesta recerca d’una vida més cosmopolita la que ha impulsat aquests dos immigrants vinguts de pols oposats d’Itàlia a instal•lar-se a la capital. “Els joves sicilians tenen tendència a seguir les grans tendències comercials quan surten. A Roma, és més fàcil seguir el teu propi camí”, explica el Mario.

“A Milà, la manera de sortir és molt rígida”, destaca el Marcello, el seu homòleg del nord. “Cal vestir d’una determinada manera per poder entrar en segons quin bar o discoteca. A Roma no es dóna tanta importància a l’etiqueta o a l’aparença”. Però potser hi ha un inconvenient: “Roma té una certa tendència a imitar Milà. Cada vegada se senten més romans dient coses com ara: ‘jo faig business’ o ‘anem a fer un brunch’, diu irònicament el Marcello.

En posició de capital d’un país jove, Roma també simbolitza l’Estat burocràtic. “Vista des de Milà, Roma representa els impostos i l’Estat omnipotent que vol despullar el nord”, recorda Marcello. Vista des del sud, Roma és l’aliada que redistribueix els recursos del país.

Durant nombroses dècades Roma ha acollit els immigrants més pobres, aquells que venien de Sicília o de Pulia, que no podien pagar el tren fins a Milà o Torí. Històricament, Roma va ser construïda per gent del nord, però poblada per gent del sud. “Abans de l’unificació d’Itàlia, Roma no era més que un barri gran”, recorda el professor Zocconali.

“La Roma que coneixem avui dia es va construir a partir del 1870 pels Piemontesos al voltant de l’estació de Termini”, afirma Zacconali. Però no s’hi van quedar, afectats pel remolí del boom industrial del nord. “En canvi, els habitants del sud es van presentar en massa als concursos de funcionaris, ja que van entendre que Roma els podia oferir una oportunitat d’escalar posicions socialment”, afegeix el professor.

Ciutat món

Avui, Roma acull una nova migració vinguda del nord i composta per alts funcionaris, estrelles del món de l’art i magnats dels negocis. La configuració de la capital reflexa la divisió territorial del país: al nord, els afores amb encant al voltant d’una immigració de “luxe”, a l’est i al sud, les ciutats on van venir per instal•lar-se els camperols vinguts dels Abruzos o de Calabria.

En el paisatge econòmic, Roma és diferent. Aquesta metròpoli no ha conegut mai la industrialització. El que no li impedeix de fer gala d’una vitalitat que fa empal•lidir d’enveja. Roma coneix des de 2001 un creixement del 6,7% del seu PIB, mentre que aquest índex s’estanca en el 14% de la resta del país. Quant a la taxa d’atur del 7,3%, és inferior a la de nombroses col•legues europees. Per al professor Zocconali, “Roma no és del sud, ni del nord. Avui, és una ciutat món”.