Geremek s’ha convertit en el centre d’atenció aquest estiu, quan el van escollir com a candidat per a la presidència del Parlament Europeu. Molts veien la candidatura de Geremek com si estigués trencant les regles ja que no només provenia d’un estat nou com a membre, on s’havia revelat contra les regles totalitàries, sinó que també representa un agrupament polític mitjà.

El que converteix Geremek en un dels millors historiadors de l’Edat Mitjana, un europeu convençut, no és només el seu profund coneixement d’un dels segles europeus més obscurs; és el profund respecte a tothom i la creença en la causa. És un dels pocs polítics europeus respectats per tots els partits, tant de dretes com d’esquerres, per tot el continent. Això es pot deure al fet que no intenta dominar ningú, però que dóna bons consells basats en una perspectiva històrica en comptes de la política.

Fins ara, Geremek, ha participat en el moviment solidari polonès dels anys 80, quan ja era conegut pels historiadors de tot Europa, sobretot pels francesos i pels que s’especialitzaven en estudis medievals. Els anys 80 fou un dels màxims col·laboradors de Lech Walesa, cofundador de Solidaritat que més tard fou guardonat amb el Premi Nobel. No és gaire important el fet que Solidaritat, un sindicat, fos un dels moviments cívics europeus més importants de la segona meitat del segle XX.

L’etern candidat

Quan Polònia va recuperar la seva independència, l’any 1989, Geremek va ser 12 anys consecutius membre del Parlament de Polònia, el Sejm. En aquest període s’ocupava de comitès d’Assumptes Constitucionals (1989-1991) i d’Exteriors (1991-1997). Com a ministre d’Assumptes Exteriors (1997-2000), Geremek va marcar un abans i un després en les relacions exteriors de Polònia: el 1988, Polònia va presidir l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i es va unir a l’OTAN l’any següent.

La major part de la vida política de Geremek està marcada per “gairebé ser-hi”: gairebé va arribar a ser el primer ministre polonès el 1991, gairebé va ser un alt comissari de les Nacions Unides pels Drets Humans el 2002 i gairebé fou escollit president del Parlament Europeu l’estiu passat. Però la seva llista de “mala sort” política demostra que, tot i que no ha triomfat en algunes ocasions, és prou respectat per a considerar-se un candidat per a les millors posicions polítiques.

El darrers anys, Geremek ha compartit la seva experiència i els seus pensaments a la Universitat Europea, on és catedràtic de Civilització europea. També va ajudar el primer ministre belga, Verhofstadt, abans que es creés la Convenció Europea.

Després de la derrota a les eleccions del Sejm el 2001, alguns van predir la retirada política “del professor”, tal com el coneixen a la política polonesa. Tanmateix, aquest any ha reaparegut a les eleccions presidencials europees, on ha guanyat amb una gran diferència a Marsaw.

Com a intel·lectual, polític i lluitador per la llibertat, Bronislaw Geremek és el tipus de persona que Europa necessita: algú que veu un bosc en comptes d’un munt d’arbres; algú per qui una perspectiva històrica és més important que una victòria política en un període curt de temps. Podem i hem de veure Geremek com el pare fundador d’una nova Europa.